l’eix transversal

maig 11th, 2015

Avui, com molts dissabtes quan fa bon temps, amb en Joan hem fet cap al mercat de Vic. Durant el viatge ens ha vagat d’admirar un cop més la bellesa natural de les Guilleries. Una veritable delícia del nostre petit País que fins que no es va construir l’eix transversal molta gent desconeixia. I tantes traves que hi van posar els ecologistes !
Als matisos de verds amb els quals es vesteix el bosc en aquestes dates, si afegeix el color blanc de les flors de les acàcies en forma de raïms, que, a més, perfumen el paisatge. Els vessants de les petites muntanyes estan entapissats de groc pel ginestell que abunda en aquells indrets. Després, un cop passada la floració, serà el torn de la ginesta que ja comença a despuntar, els pètals de les seves flors serviran en bona part per elaborar les famoses catifes que en motiu de la diada de Corpus és costum confeccionar en els poblets de les contrades, sobretot a la vila d’Arbúcies.
Per a mi, no són menys importants les plantes humils que creixen en els marges de la carretera, com les roselles, margaridoies, ravenisses i fins i tot els pixallits que donen un toc de color al paisatge. Sense descuidar-me de les flors dels cirerers bords que aquí i allà sobresurten per mostrar al viatger tot el seu encant.
Ja prop de la capital d’Osona, quan hem deixat enrere la cruïlla que porta al meu poble, que m’estimo com cap d’altre, i on hi tinc bona part de la meva família, he recordat l’odissea que representava retornar de tant en tant a Sant Julià per visitar els parents, sobretot l’àvia, des Consciència d’Anglès . Travessàvem Osor, Sant Hilari, Sant Sadurní d’Osormort etc. Seguint una carretera estreta i plena de revolts que no s’acabava mai. Tant és així que arribàvem marejats i sovint quan ens havíem refet ja era hora de tornar a marxar. Si eren ells els que venien a casa tenien la mateixa percepció de llunyania.
Han passat molts anys des que vaig anar a viure a la Selva, aleshores jo en tenia pocs, i crec que la sensació d’enyorança que vaig sentir durant molt temps no hauria diferit si me n’hagués anat a viure a qualsevol altra part de món.
Com han canviat les coses! Al capdevall només em separen de les meves arrels cinquanta-cinc quilòmetres, és a dir,uns quaranta-cinc minuts. Que a prop ho veig ara i que lluny ho trobava aleshores! Malaguanyades llàgrimes de melangia que vaig vessar per la distància dels meus!!
M. Dolors Majoral Tort
Bescanó, maig del 2015.
]]]+



    Totes les entrades
    novembre 2017
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « oct.    
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    27282930