AMOR DE MARE

juliol 22nd, 2013

Quan jo era un infant, la meva mare sovint em recitava la poesia amor de mare.  Me la vaig aprendre a trossos,  però la veritat  és que des de fa temps, l’havia oblidada. Per això, quan avui navegant  per internet, he visualitzat el vers m’he emocionat de debò.

Aquesta troballa m’ha retornat a la primera dècada de la meva vida. Els principis,  en els quals,  el desenvolupament de la meva existència encara era un misteri. Naturalment,  he recordat la mama, i fins i tot he sentit la seva veu clara quan m’explicava que l’ amor d’una mare, vers els seus fills, és tan immens que no té fi. Per corroborar-ho em recitava el poema:

AMOR DE MARE

Lo dolent fill a la dolenta filla
digué un matí:
—Tu ets de mon cel l’estrella que més brilla,
¿què vols de mi?
Te portaré de casa del meu pare…
tot un tresor,
te portaré les joies de ma mare
—Porta’m son cor—
Lo dolent fill la troba que dormia
tot somiant,
lo somni dolç que dia i nit somia
n’és son infant.
Obre son pit i amb un coltell arranca
son pobre cor
son cor que viu, com Colometa blanca,
del seu amor
Com llàntia d’or portant-lo en sa mà dreta,
batre lo sent.
—Oh qui et sentís, oh cor de ma mareta,
d’amor batent!—
Tot caminant de sa estimada queia
prop del portal,
i amb dolça veu lo cor hermós li deia:
—Fill t’has fet mal?—

Verdaguer va redactar el poema amb el lema «Lo demés és aire».
Aquest aforisme és una modificació d’una dita popular —Amor de
pare, tot lo demés és aire—



    Totes les entrades
    novembre 2017
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « oct.    
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    27282930