CAMINANT PER FER SALUT

juliol 1st, 2018

Just faltaven 10 minuts per la set del matí, quan he sortit de casa per començar el dia caminant tot fent salut.

A l’horitzó el sol començava a despuntar per un costat, mentre per l’altre, la lluna s’anava desdibuixant poc a poquet, com si li requés esborrar-se del tot. Bufava un aire fresquet molt agradable que convidava a respirar a fons, i en fer-ho, els pulmons s’eixamplaven escampant per tot el cos una sensació agradable de benestar.

He caminat lleugera fins arribar a la sendera on fa molts anys, s’estenia la via del carrilet d’Olot a Girona, aquell del que deien: “marxa quan vol i arriba quan pot” avui només present en el record un xic nostàlgic d’aquells que sumem uns quants anys.

Envoltada d’hortes, he apreciat la dedicació dels hortolans que tenen els camps polits; sense males herbes, i amb les mates de verdures perfectament arrenglerades com traçades a dret fil. Llavors… M’ha vingut a la memòria aquell paràgraf de “Solitud” en el qual la Mila , tot pujant muntanya amunt admira els horts ben conreats que s’estenen als seus peus, i m’he sentit perfectament identificada amb aquest personatge de ficció creat per “Caterina Albert”, coneguda literàriament amb el pseudònim de Victor Català.

Aquest any les pluges abundants caigudes a la primavera, han fet que el blat de moro pugi esvelt i d’un verd intens que contrasta amb la immensitat del cel blau només entretingut aquí i allà pels ocells que volen gaudint de la tranquil·litat del matí. Quin bé de Déu!

He seguit un canal d’aigües cristallines que els pagesos desvien pels camps de regadiu, i he sentit la temptació de refrescar-me els peus, encara que no ho he fet. Els rierols , els torrents i canals per mi tenen poders relaxants!

Més endavant m’he endinsat en un petit corriol que travessa un troç de bosc. Allà immenses alzines, roures, algun ciraré d’arboç entre d’altres espècies no tan notòries, fan que hom prengui consciència de la seva insignificança enfront la grandesa de la natura. Una lliçó d’humilitat que ens hauria de fer reflexionar.

Pel camí he saludat alguns parroquians que, com jo mateixa, aprofitaven la fresca del matí per gaudí de les petites coses que ens envolten i ens descobreixen l’excel·lència de sentir-nos vius.

A les portes del poble em sentia tan bé que he pensat en plasmar les sensacions que m’embargaven al temps que era conscient que estirant el braç, amb la punta del dits gairebé, gairebé, podia tocar allò que descriuen com la FELICITAT!

Maria Dolors Majoral Tort

Bescanó, 1 de juliol del 2018


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name (required)

Email (required)

Lloc web

Speak your mind

    Totes les entrades
    juliol 2018
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « març    
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    3031