Els avis i l’Imserso

març 18th, 2018

Des de sempre he tingut una fascinació per les cases centenàries ubicades en els carrers antics dels nostres pobles. El perquè no el sabria explicar, però les pedres esmolades de les seves façanes em fan pensar en els secrets que guarden de totes les generacions que han aixoplugat. Quantes alegries, penes i desenganys hi han viscut els seus habitants?

D’un temps ençà m’adono que, igual que els edificis, també em sedueixen les persones d’edat avançada. Cada arruga del seu rostre em parla de l’època que els ha tocat viure.

Per això m’agrada espiar les reaccions dels meus coetanis i mentalment imaginar com ha pogut ser la seva existència.

Un lloc privilegiat per observar els avis, sens dubte, és en un viatge de l’Imserso. Sovint penso que estudiar el comportament de la gent gran en un menjador d’hotel podria ser un treball de camp extraordinari per qualsevol sociòleg.

Quan s’arriba a l’última etapa de la vida, que avui en dia pot ser molt llarga, hom ha après a mostrar-se tal com és, no li cal dissimular. Les obligacions queden enrere i cal aprofitar fins a l’últim minut.

Recordo que quan tot just era una adolescent vaig llegir el paràgraf d’un llibre que explicava que quan encara érem joves havíem de carregar-nos a l’esquena una sac molt gros ple d’il·lusions, perquè a mesura que s’avança en el camí se’n van perdent moltes. Per això, el sac ha de ser ben ple, perquè n’hi quedi alguna.

Per això, em pregunto: s’han acomplert algunes de les expectatives que somniava aquesta gent?

En aquesta època de la vida, quan un torna de tot, no solament s’han endurit les faccions, també ho ha fet la nostra ànima. I tant ! Com ho hauríem fet sinó per tirar endavant, després de cada clatellada que hem rebut amb el pas del temps?:

Les absències doloroses dels que hem anat deixant pel camí. Les preocupacions quotidianes, malalties, la lluita perquè els fills se’n surtin, si pot ser millor que nosaltres. I tantes coses!

Però també les il·lusions i alegries; la satisfacció per tot el que s’ha aconseguit. I molt més!

Sí, és hora de fer balanç, desitjant que sigui positiu per a tothom. Però també és l’hora de gaudir de totes aquelles coses que al llarg de la nostra vida hem anat deixant aparcades per falta de temps.

Tant de bo, quan ens cridin per retrobar-nos amb els que ens han

precedit, puguem dir amb satisfacció:

Ha valgut la pena!!!

Maria Dolors Majoral Tort

Març del 2018


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name (required)

Email (required)

Lloc web

Speak your mind

    Totes les entrades
    març 2018
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « gen.    
     1234
    567891011
    12131415161718
    19202122232425
    262728293031