Martí Botlló al any de la seva mort.

agost 23rd, 2017

Enyorat Martí,

Segurament pensaràs que sóc molt exagerada quan empro la paraula “enyorat” ja que tu i jo ens havíem vist ben poc. Tens raó, però certament t’he tingut present molt sovint al llarg d’aquests mesos en que tu ja gaudeixes d’una altra dimensió. Però enyorat també per quantitat de persones que t’havien estimat en vida i guardaran per sempre el teu record.

T’explicaré un secret: recentment he tingut la oportunitat de viatjar a les Cascades del Niàgara: per l’efecte del sol i l’aigua es produeix sovint aquell fenómen òptic tan bonic que consisteix en fer visibles al cel, en forma ovalada, tots els colors de l’espectre de la llum. Aquest prodigi el coneixem com arc Iris, o de Sant Martí. El teu nom!

Durant uns segons vaig imaginar-te, un xic difuminat, emmarcat dins aquesta manifestació de colors. I aquesta visió tan esporàdica em va encomanar una calma infinita. I vaig saber; que la pau immensa que irradia el teu esperit té el poder de fer-nos arribar a nosaltres pobres mortals, un xic d’aquest assossec que necessitem per creure en un més enllà tranquil i feliç.

Saps? De menuda, era molt reflexiva, i quan vaig començar a assimilar que a una hora o a una altre tots hem de morir no volia pensar-hi perquè m’angoixava molt. Em mirava a les persones que ja tenien una edat amb cert recel, i agraïa ser tot just un infant perquè pensava- candida de mi- que la mort era molt lluny .

Després, te n’adones que el temps passa volant; els dies, les setmanes, els mesos i els anys s’escolen ràpidament. Entretant, vas deixant pel camí persones amb les que t’has identificat molt. Primer els avis, els pares, els oncles i de tant en tant alguna personeta a qui no tocava perquè tenia tota la vida per endavant, com és el teu cas Martí.

I sense proposar-t’ho deixes de témer la mort, i acceptes resignadament que cada dia és més propera. Llavors, mires enrere per fer balanç de la vida que t’ha tocat viure i arribes a la conclusió de que has d’aprofitar cada minut dels que et resten per gaudir de la companyia dels que t’estimes i t’estimen, mentre esperes tranquil l’hora d’abraçar als que tan precedit!

Pensant en tu m’han vingut a la memòria, força vegades, unes reflexions que va fer un dia el meu pare (germà de la teva àvia), quan la malaltia i la vellesa trucaven a la seva porta. Va dir fent referència a una germana que havia mort als 21 anys: *La vaig plorar moltíssim i la vaig trobar a faltar encara més, però ara penso que es va estalviar tot el que, els qui la vam sobreviure ens toca patir*!

Bé Martí, t’he explicat tot això perquè m’ha sortit del cor. Potser perquè s’apropa el cap d’any del teu comiat i tinc fresc en la memòria aquell dia tan tràgic, no ho sé. Tinc clar però, que em tornaré adreçar a tu quan tingui necessitat d’explicar-te coses.

Guarda’m un raconet en aquest cel del qual gaudeixes i envia forces als papis

que no han deixat de plorar-te.

Maria Dolors Majoral i Tort

Agost del 2017.




Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name (required)

Email (required)

Lloc web

Speak your mind

    Totes les entrades
    agost 2017
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « jul.   set. »
     123456
    78910111213
    14151617181920
    21222324252627
    28293031