Bon dia Martí

novembre 15th, 2016

Martí al cor

Bon dia Martí,
Encetem novembre i s’apropa el teu sant. Tots els que et coneixien pensaran en tu amb molta nostàlgia, i no cal dir que per als pares serà un dia d’enyorança profundament dolorosa. I és que el buit que els has deixat, Martí, és tan gran, que mai més podran omplir-lo; encara que amb el temps aprendran a viure amb ell. Ves quin remei!!!
Jo no et coneixia gaire, però m’ha arribat que eres una jove brillant en els estudis a més de tenir un do especial per la música. I el que és més important de tot : ERES UN BON NOI!
És per això que en el transcurs de la teva curta vida t’has guanyat la pau que ara gaudeixes en aquesta dimensió on et trobes i que nosaltres, pobres mortals, no som capaços d’imaginar. Deixa’t cuidar i mimar pels avis i familiars que t’han acollit amb els braços oberts en arribar-hi.
Sigues feliç Martí, i reserva per a nosaltres un trosset d’aquest cel que tu gaudeixes per quan sigui l’hora del retrobament.
Ah! I no deixis de tocar el piano perquè en el silenci de la nit i una mica d’imaginació puguem escoltar-te.
Entenc que els àngels vulguin viure amb els àngels, però com diu la cançó aquí a la terra trobem a faltar el teu somriure.
Fins a sempre!
Maria Dolors Majoral Tort
Novembre de 2016



La meva família

novembre 15th, 2016

LA MEVA FAMÍLIA.
Quan ets un infant et nodreixes de l’efecte de la família: pares, avis, oncles i ties; els germans i cosins són els companys de joc preferits. Els avis, el tronc que suporta les branques perquè no es dispersin.
Després, els anys passen i tothom busca el seu propi camí. Et retrobes en casaments i dols, i més o menys saps de la vida de cadascun per les notícies que t’arriben de l’un i de l’altre. I més, si es viu a certa distància, com és el meu cas.
Fins que algú té la idea genial de reunir la família al menys un cop l’any per constatar que hi som, a les verdes i a les madures!
Des d’aleshores així ho fem els Majoral i afegits (ja veus que no me’n descuido, Roger).
Ahir ens vam aplegar tots a redós d’una taula ben parada en un restaurant de Sant Cugat del Vallés, érem trenta nou, Déu ni do!
Vam tenir temps de tot; abraçar-nos, parlar i recordar. I sobretot d’avivar el caliu del nostre efecte perquè no s’apagui mai. I el pensament, en els que ja no hi són, que segur en contemplaven amb un somriure d’orella a orella. Llàstima que no els poguéssim veure!
Fins aviat família, us estimo!!!
Maria Dolors Majoral
novembre del 201



    Totes les entrades
    novembre 2016
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « oct.   des. »
     123456
    78910111213
    14151617181920
    21222324252627
    282930