EXCURSIÓ A LA FAGEDA D’EN JORDÀ (organitzada pel casal d’avís de Bescanó)

octubre 24th, 2016

SORTIDA ORGANITZADA PEL CASAL D’AVIS DE BESCANÓ

Què pot escriure una vulgar afeccionada a les lletres de la grandesa de la Fageda d’en Jordà, la bellesa de la qual han lloat poetes i esbossat pintors de renom? Doncs ben poca cosa, sincerament. No obstant això, intentaré plasmar les sensacions viscudes en aquest raconet de la Garrotxa el dinou d’octubre d’enguany, en una excursió organitzada pel Casal d’avis de Bescanó.

Com que gairebé sempre som els mateixos veïns del poble que ens apuntem en aquests esdeveniments, en coneixem força bé. Per això les converses solen ser divertides: ja dins l’autocar comença la festa.

En Joan, el nostre xofer, va enfilar la carretera que ens portaria fins a Olot, capital de la Garrotxa.

Després, deixant enrere la ciutat, l’autocar es va dirigir cap al bosc de faig del municipi de Santa Pau. És una ruta realment bonica. Durant tot el trajecte vam gaudir del bell espectacle natural d’aquests indrets garrotxins. A l’entrada de la fageda vam pujar en unes tartanes estirades per uns cavalls preciosos. No ens podíem estar d’amanyagar-los! A poc a poc, vam endinsar-nos en aquest bosc que sembla encantat. El silenci, només profanat pel trot dels animals, i la remor dels arbres, permetia concentrar-se fins a integrar-se plenament a la natura. La impressió que el temps s’havia aturat, tot contemplant l’esveltesa i l’ elegància del faig contribuïa a una sensació de benestar que no hauríem volgut que s’acabes mai.

Aquest any la tardor ve endarrerida i les fulles encara verdegen, però mica a mica, quan agafin el to daurat i vermellós que correspon a l’època, l’espectacle ha de ser per no perdre-se’l!

També vam visitar la fàbrica de iogurts i postres La Fageda. Llàstima que no hi hagin més indústries com aquesta! Fan un bé social que se’n beneficia tota la comarca. Donen feina a molta gent, sobretot a discapacitats. El fet de treballar els fa sentir útils i els proporciona algun diner. No cal dir que això els augmenta l’autoestima. Així la seva vida resulta molt més agradable i profitosa.

Les vaques són tractades com verdaderes princeses; i la higiene i pulcritud són màximes i el producte boníssim. Què més podem demanar?

Després de dinar vam donar una volta pel poble de Santa Pau, una verdadera joia medieval del segle XIV d’estil gòtic i renaixentista. La plaça porxada, el gran casal feudal,i els carrers estrets amb cases adossades del segle esmentat, donen idea de la importància de la baronia de Santa Pau a l’edat mitjana. Tot plegat molt interessant!

I va arribar l’hora de pujar al tren que ens conduiria a fruir d’una vista panoràmica esplèndida pel parc dels volcans. El carrilet és una còpia exacte del que durant molts anys va fer el trajecte d’Olot a Girona, i a tots ens va portar records de joventut.

Durant el recorregut ens van explicar les característiques geològiques del parc, mentre ens feien adonar dels diferents matisos de terra, produïts per la lava que en altre temps havien expandit els cràters de: Martinyà, Pomareda, Torn i Troscat.

I satisfets del tot amb les interessants experiències viscudes durant tota la jornada vam donar per acabada l’excursió.

Fins la propera i que sigui aviat!!!

Maria Dolors Majoral i Tort

Bescanó, octubre de 2016



SET DIES SENSE EN MARTÍ

octubre 7th, 2016

Tan sols fa set dies que vam acomiadar el Martí. Ha estat una setmana estranya: la quotidianitat s’ha fet feixuga i lenta, amb la ment extraviada cercant un,“PER QUÈ?”, pregunta inútil mai resolta, senzillament, perquè el fet no té sentit.
La meva família és bona gent… ¿per què, doncs, castigar-la un cop i un altre amb tant dolor?
La generació del meu pare va plorar la Lola, una tia que no vaig arribar a conèixer, però en vaig sentir parlar tant! Tenia vint-i-un any.
La meva, de generació, va donar comiat al Pere, (el Pedrito) un meu cosí, vint-i-nou anys.
I la del meu fill, al Martí, amb només disset…
Sobreviure un fill , és mol dolorós , un patiment mai superat, d’aquells que deixen petja en l’ànima i el cos, i mai més s’esborra, només que, amb el temps, s’aprèn a viure amb aquesta asfixia, tant, que es converteix en part d’un mateix, segons expliquen els qui han passat per aquest tràngol.
Que els pares vegin desaparèixer als fills, va en contra de l’ordre natural de la vida. Però per desgràcia és el nostre pa de cada dia. Enteneu el meu “PER QUÈ”?
M’agradaria ser sàvia per trobar els mots pertinents que reconfortessin a tots els pares del món que estan vivint aquesta amargura, però ja ho veieu, no em surten les paraules.
Una abraçada Josep i Anna i un petó ben fort!
Maria Dolors Majoral.
Setembre del 2016



HOLA MARTÍ

octubre 7th, 2016

Dolors Majoral Tort
Data i hora: 18 setembre 21:30 ·
Hola Martí,
T’explicaré una petita història que espero puguis seguir des d’on ets ara, aquest lloc tan misteriós per tots els que encara som a l’altre costat d’aquesta ratlla que tu has creuat molt prematurament deixant un buit tan gran que mai més ningú omplirà.
La teva àvia materna era la germana del meu pare, per això, quan la teva mare tot just era un infant i per mi començava l’adolescència passàvem bona part dels estius juntes, fins dormíem al mateix llit! D’això ja fa molt temps, però t’ho relato perquè entenguis l’estimació que sempre he sentit per ella i, per extensió a tu mateix, malgrat que només ens vèiem molt de tant en tant.
El dia a dia dels pares durant aquests disset anys ha estat supeditat a la teva existència, la teva felicitat era la d’ells i ho van demostrar amb escreix. Per això aquest dolor tan gran, fins a fer-se insuportable, que senten per la teva absència, només el podrà mitigar el record del teu somriure alegre que sabies transmetre als qui t’envoltaven.
Has tingut una vida curta però plena, Martí; l’has aprofitat. Mai oblidaré la cerimònia del teu comiat, les llàgrimes sinceres de tots els assistents, per cert nombrosos, i els teus companys i amics que a través del vidre et veien reposar en el fèretre, i ja t’enyoraven… Les paraules entranyables que et varen dedicar, l’ofrena de roses que et van fer, l’emoció de sentir que eres qui posava la música al teu propi comiat tocant un piano de cua del qual sortien unes notes tan compassades que sonaven a melodia celestial. I tant, tant de sentiment…..
Martí, amb tu t’has emportat un trosset de tots els qui t’estimàvem, perquè no hem volgut que fessis un camí tan llarg tot sol, guardant-nos-el per quan ens retrobem. Fins llavors fes-me un favor: envia forces als pares per tirar endavant en aquesta existència tan crua i no t’oblidis dels que t’hem estimat!
Fins a sempre,
Maria Dolors Majoral Tort
Bescanó, 18 de setembre de 2016.



    Totes les entrades
    octubre 2016
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « set.   nov. »
     12
    3456789
    10111213141516
    17181920212223
    24252627282930
    31