Excursió a Villafranche de Conflent

agost 30th, 2016

Relativament a propet de Girona pel cantó dels Pirineus francesos a pocs quilòmetres de Prades s’ubica un llogarret amb un encant especial on el temps sembla que s’hagi aturat: Villafranche de Conflent.

Passejant pels carrers medievals d’aquest poble, que un dia va pertànyer al Comtat de Barcelona, hom es fa una idea de la vida dels antics habitants d’aquelles contrades.

Com sempre que visito algun nucli urbà de la Catalunya Nord en fixo amb els rierols d’aigua, enguany cristal·lina, que baixen a banda i banda de la calçada i que, antigament, quan les cases no estaven adequades, els veïns aprofitaven per buidar-hi el bací o gibrelleta. Penso en la comoditat que vivim avui, i ni tan sols hi donem importància. Per això no puc deixar de tenir un record per tota aquesta gent que ens ha precedit i que els va tocar viure d’una manera molt precària!

Cal donar un tomb per les muralles i visitar l’església romànica a la plaça del poble. És molt interessant el Fort Libèria al cim d’una muntanya que s’alça a tocar el poble. Té un passadís subterrani que comunica amb la vila. Es pot visitar però s’han de tenir bones cames.

Finalment les Coves de les Canaletes, una meravella de la naturalesa que ens va deixar bocabadats. He tingut ocasió de conèixer algunes coves fantàstiques, però com aquestes cap, l’aigua s’ha entretingut a esculpir formes capricioses amb les quals, si hom deixa anar la imaginació, pot recrear-se en un món de somni. Passant per davant d’una escultura la qual et fa pensar en les muntanyes de Montserrat, va sonar el Virolai, i he de dir que no vaig poder evitar emocionar-me. Fabulós!

Escriu Henri Salvayre:

Pocs indrets del món subterrani oberts al públic ofereixen en un espai tan reduït tantes ocasions de reflexió sobre el nostre passat i sobre quin és el nostre lloc al si de la biosfera terrestre.

No hi ha dubte que, d’aquest viatge al cor de la pedra llaurada pel temps, el visitant tornarà reposat, relaxat, sorprès, però també carregat d’emoció

amb, potser, una altre visió del nostre món”.

Ha estat una excursió que ens ha deixat molt bon gust de boca i, que a més, vam gaudir en família. Un “hurra” per en Xevi i l’Olga que la van organitzar!

Maria Dolors Majoral i Tort

Bescanó, agost del 2016



    Totes les entrades
    agost 2016
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « abr.   set. »
    1234567
    891011121314
    15161718192021
    22232425262728
    293031