SORTIDA AMB EL CASAL DELS AVIS A LA CONCA DE BARBERÀ

abril 18th, 2016

 
SORTIDA A LA CONCA DE BARBERÀ DELS CASALS D’AVIS DE BONMATÍ I BESCANÓ

En creuar l’entrada d’accés al museu rural de l’Espluga de Francolí, els ulls topen amb un rètol que resa: “PER SABER ON ANEM, CAL SABER D’ON VENIM”. Una frase ben senzilla, però, tanmateix, tan certa! No vaig trigar gaire a comprovar la raó que tenien aquelles poques paraules quan el grup en el qual m’incloïa, Casal d’avis de Bonmatí i Bescanó, ens vàrem dispersar pel recinte i comentàvem admirats entre nosaltres els aparells i atuells que antany havien format part de la nostra vida quotidiana, i que, a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en, vam anar substituint per dispositius i receptacles més moderns que van ajudar a fer la vida més fàcil, sobretot a pagès.
La majoria del grup eren gent que havien nascut i viscut la primera etapa de la seva vida en el món rural, i els que no, en teníem vinculació directa a través de familiars propers.
Quanta nostàlgia s’endevinava en els comentaris de tots els presents! Quines cares de satisfacció! Per una estona vam retornar a la infantesa i joventut perduda ja fa molts anys!
Amb cares alegres vam tornar a pujar a l’autocar, i en Joan, el xofer, ens va traslladar al poble de Vimbodí, concretament en un taller artesà on es treballa el vidre. Allà, ens van fer una demostració d’aquest ofici tan antic i fascinant.
I, entre una cosa i l’altra, es va fer l’hora de dinar, per això vam encaminar-nos a un restaurat del mateix poble on es varen ocupar de la intendència. El grup de Bescanó vam seure junts i ens ho vam passar bé, vam riure i comentar la jugada, fins i tot vam gaudir d’una petita sobretaula.
Era hora de tornar a l’autocar, aquest cop per dirigir-nos a Poblet, indret que la majoria ja coneixíem, però on sempre és agradable tornar.
El monestir Reial de Santa Maria de Poblet va ser durant un període de temps fossar dels reis d’Aragó i Comptes de Barcelona, des de Jaume I el Conqueridor fins a Joan II d’Aragó i la seva segona esposa Joana Enríquez, pares del que fou Ferran el Catòlic.
Una guia molt agradable ens va anant desgranant la història d’aquest Monestir cistercenc ubicat a la Conca de Barbarà; ens vam assabentar que fou patrocinat per Ramon Berenguer IV, Compte de Barcelona, qui el deixà en mans dels monjos Bernardos de l’abadia de Fontfroide l’any 1149.
Després de segles d’esplendor, el 1835 va entrar en decadència fins al total abandonament a conseqüència de la desamortització de Mendizábal. Gairebé un segle després, l’any 1930, va començar la seva restauració, i el 1940 retornaven a l’Abadia alguns monjos. Actualment n’hi viuen vint-i-nou.
El 1991 la UNESCO el va declarar Patrimoni de la Humanitat.
Davant del Monestir ens vam fer la fotografia de família per deixar constància d’aquesta sortida que va resultar enriquidora i divertida per a tots els que vam tenir la sort de poder gaudir-la.
Finalment, als volts de les sis de la tarda, va ser hora de tornar cap a casa. El sol, però, encara era alt, circumstància que ens va permetre fruir del paisatge amb el qual ens obsequiava la primavera: els prats d’un verd intens, els arbres que rebroten. Aquí i allà els camps de colza florida que encatifen de groc els conreus, i tantes meravelles!
Tot creuant la comarca de l’Anoia vam comprovar que les sarments ja verdegen per donar pas, més endavant, al fruit que acabarà convertint-se en excel·lents vins i caves, i faran les delícies dels paladars més exigents.
A l’horitzó, cap a l’esquerra, Montserrat com a teló de fons. Aquesta muntanya màgica que tots els catalans portem al cor!
I així vam esgotar un altre dia de la nostra ja dilatada existència, un jorn però, que ens va deixar petja i que voldríem repetir més sovint!

M. Dolors Majoral i Tort
Abril de 2016.



    Totes les entrades
    abril 2016
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.   ag. »
     123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    252627282930