LA SENTIDA MORT DE LA M. DOLORS

juliol 24th, 2015

 

Hola Josefina,

Ja tornem a ser a casa després d’un viatge, en el transcurs del qual ni un sol matí ni una sola tarda he deixat de pensar en vosaltres.
Vaig partir encara impactada pels dolorosos esdeveniments viscuts uns dies abans. Tot va ser tan ràpid!

Vaig prometre que et telefonaria i et vindria a veure; no creguis que me n’he oblidat, sinó que esperaré uns dies perquè encara tot és massa recent, i jo, que sóc tan xerraire, no sé mai que dir davant circumstàncies tan tristes. Les paraules sonen tan buides!

És per això que t’adreço aquestes quatre línies, que voldria que fossin de consol, si és que n’hi pot haver durant aquestes primeres setmanes, ja que tinc la impressió que m’expresso més bé per escrit que oralment. Tant de bo que aquesta petita carta que redacto amb tota sinceritat pugui arribar-te al cor; tant al teu, com al d’en Joan.

Em va fer il·lusió saludar la Maria Carme, a qui feia molts anys que no veia, llàstima que fos en circumstàncies tan penoses. D’ella i d’en Carles traureu les forces per tirar endavant. De la mateixa manera, en l’Ariadna i en Jordi podreu veure prolongada la vida de la Dolors.

No voldria acabar sense referir-me a l’emotiva cerimònia amb la qual vam acomiadar la vostra filla: no l’oblidaré mai! Sobretot les sentides paraules que li van adreçar els seus fills, i en particular la frase de l’Ariadna: Quin tros de mare!
Jo hi afegiria en majúscula: QUIN TROS DE PERSONA VÀREU PORTAR AL MÓN! Podeu sentir-vos-en orgullosos.

Estarem en contacte, una abraçada ben forta per a tu i en Joan,

Dolors.
10 de juny de 2015



LA MORT D’EN VICENS

juliol 24th, 2015

Vicenç,

Aquest migdia, quan he rebut la notícia de la teva mort m’he submergit en un malson del qual m’agradaria despertar per respirar a fons i constatar que tot plegat no ha estat més que una mala jugada de Morfeu. Què més voldria jo!

La crua realitat però, s’imposa de manera despietada, i per força si us plau hem d’acceptar que mai més escoltarem cap mot dels teus llavis riallers i optimistes, perquè han quedat sallats per sempre més.

Els últims anys, atrafegats cadascú amb les seves coses, no ens vèiem tant com al principi de casats però sabíem els uns dels altres i això ens conformava. Tant de bo haguéssim aprofitat més el temps de mútua companyia, perquè la vida passa molt ràpid.

En els teus fills has perpetuat la teva existència i ells seran el consol de la M. Gràcia en aquests moments dolorosos.

Fins sempre Vicenç, reposa en pau, t’ho has ben guanyat! I sàpigues que, com diu la cançó: Trobarem a faltar el teu somriure,

Dolors

Bescanó, 24 de juliol de 2015.



    Totes les entrades
    juliol 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « maig   ag. »
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    2728293031