VOTACIONS MUNICIPALS 24 DE MAIG DE 2015

maig 24th, 2015

Tant de bo que les paperetes que avui introduirem a les urnes resultin profitoses per la bona gent dels nostres pobles i ciutats, alhora que pel territori. Ha arribat el moment de fer neteja a fons i desempallegar-nos de corruptes i cacics que a costa d’omplir-se les butxaques han portat el país arran del precipici.
Necessitem gent que s’estimi la terra per sobre de tot, amb ganes de treballar per Catalunya sense afany de poder ni d’especulacions. Persones preparades que ens treguin d’aquest fang enganxós en el que vegetem des de fa massa anys.
Seria fantàstic que el 24 de maig del 2015 reflectis en els llibres d’història d’un futur proper, el principi de la fi de segles de turbulències del nostre petit país.

Maria Dolors Majoral i Tort

Bescanó 24 de maig de 2015.

 



LA TERRISSA A SANT JULIÀ.

maig 19th, 2015

M’encanten els càntirs i la ceràmica en general. Em recorden un dels oficis artesans que proliferaven al meu poble quan jo era menuda. Em passava estones llargues contemplant els terrissaires que amb el peu feien anar el torn i amb la mà modelaven els estris que creaven.
La fabricació de terrissa, ja des de finals dels segle XVII era una de les característiques importants del poble. No és estrany doncs, que fos conegut com Sant Julià de les olles.
Últimament desconec si queda algun parroquià que es dediqui aquest ofici, ja que com que com la majoria de professions antigues s’esta perdent. Llàstima!
L’edifici municipal en el qual es mataven les bèsties per el consum de carn dels veïns conserva al cim de la taulada una olla, i els números del llindar de cada casa estan gravats  en una petita olla o tupí en record de l’època en que treballar el fang posava el pa a taula a moltes llars de la vila.
Actualment a Sant Julià si celebra cada any la fira del tupí.

Maria Dolors Majoral i Tort

Maig del 2015



L’eix transversal.

maig 11th, 2015

Avui, com molts dissabtes quan fa bon temps, amb en Joan hem fet cap al mercat de Vic. Durant el viatge ens ha vagat d’admirar un cop més la bellesa natural de les Guilleries. Una veritable delícia del nostre petit País que fins que no es va construir l’eix transversal molta gent desconeixia. I tantes traves que hi van posar els ecologistes !
Als matisos de verds amb els quals es vesteix el bosc en aquestes dates, si afegeix el color blanc de les flors de les acàcies en forma de raïms, que, a més, perfumen el paisatge. Els vessants de les petites muntanyes estan entapissats de groc pel ginestell que abunda en aquells indrets. Després, un cop passada la floració, serà el torn de la ginesta que ja comença a despuntar, els pètals de les seves flors serviran en bona part per elaborar les famoses catifes que en motiu de la diada de Corpus és costum confeccionar en els poblets de les contrades, sobretot a la vila d’Arbúcies.
Per a mi, no són menys importants les plantes humils que creixen en els marges de la carretera, com les roselles, margaridoies, ravenisses i fins i tot els pixallits que donen un toc de color al paisatge. Sense descuidar-me de les flors dels cirerers bords que aquí i allà sobresurten per mostrar al viatger tot el seu encant.
Ja prop de la capital d’Osona, quan hem deixat enrere la cruïlla que porta al meu poble, que m’estimo com cap d’altre, i on hi tinc bona part de la meva família, he recordat l’odissea que representava retornar de tant en tant a Sant Julià per visitar els parents, sobretot l’àvia, des Consciència d’Anglès . Travessàvem Osor, Sant Hilari, Sant Sadurní d’Osormort etc. Seguint una carretera estreta i plena de revolts que no s’acabava mai. Tant és així que arribàvem marejats i sovint quan ens havíem refet ja era hora de tornar a marxar. Si eren ells els que venien a casa tenien la mateixa percepció de llunyania.
Han passat molts anys des que vaig anar a viure a la Selva, aleshores jo en tenia pocs, i crec que la sensació d’enyorança que vaig sentir durant molt temps no hauria diferit si me n’hagués anat a viure a qualsevol altra part de món.
Com han canviat les coses! Al capdevall només em separen de les meves arrels cinquanta-cinc quilòmetres, és a dir,uns quaranta-cinc minuts. Que a prop ho veig ara i que lluny ho trobava aleshores! Malaguanyades llàgrimes de melangia que vaig vessar per la distància dels meus!!
M. Dolors Majoral Tort
Bescanó, maig del 2015.
]]]+



    Totes les entrades
    maig 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « març   jul. »
     123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    25262728293031