La Petanca i els avis

març 5th, 2015

L’altre dia al passar per davant del Casal d’Avis de Bescanó em va cridar l’atenció una colla de jubilats que s’entretenien jugant a la petanca. Vaig observar una estona les trifulgues mentre comentaven la jugada.

Va ser aleshores que vaig pensar la sort que teníem els retirats actuals i com ha canviat la societat en els últims cent anys.

En els pobles agrícoles, com era Bescanó, la gent havia de treballar fins que el cos deia, prou!!

L’opció de cobrar jubilació no es contemplava senzillament perquè no existia. Per això, si no eren benestants o amos de la terra no els quedava altre remei que dependre dels fills, sovint ja força escanyats per tirar la canalla endavant.

Després d’haver treballat tota una vida, afrontaven els últims anys de la seva depenent d’altri, encara que fos dels fills.

Igual que a tots els pobles, a Bescanó era familiar l’estampa d’avis, sovint encorbats pels avatars de la vida, que s’ajudaven d’un gaiato per cercar el sol que els escalfava l’hivern d’una existència sense perspectives.

Quina sort que tenim avui! : gimnàs, petanca, classes de català i d’anglès, quina, tallers de memòria, excursions i viatges, informàtica, celebracions rematades amb música, les notes de la qual els padrins segueixen amb una lleugeresa digna del jovent.

Els vestits negres i els mocadors al cap que lluïen les nostres rebesàvies ,fa anys que han passat a millor vida, donant pas a robes lleugeres i alegres, còmodes i modernes. Es pot dir que anem a la moda sense diferenciar-nos massa de la que lluen els de menys edat.

I el què és més important, una pensió que ens permet afrontar els dies que ens resten amb cert optimisme i obsequiar als fills i nets quan ho creiem convenient. Això per nosaltres és un gran orgull!

Tenim uns metges competents que vetllen per la nostra salut. I aquest fet, que sovint no valorem prou, ens permet mirar el futur amb certa seguretat, malgrat les queixes que solem emetre, (si no fos el genoll, si no fos la cama…), d’altra banda ben típiques a la nostra edat.

Per això crec que cap avi s’ha de quedar a casa. Sortir per gaudir de tot el bé de Déu que ens ofereix aquest trosset de Girona anomenat Bescanó. I agrair la sort d’haver nascut o de viure en un reconet de món tan privilegiat.

Maria Dolors Majoral i Tort

Febrer del 2015



    Totes les entrades
    març 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.   maig »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    3031