LLEVANTS.

novembre 29th, 2014

Quan m’he llevat aquest matí i he vist el cel tan gris i encapotat, m’ha vingut a la memòria la mama. De menudes quan entrava a l’habitació per despertar-nos a la meva germana Glòria i a mi, en dies com el d’avui solia dir:
Au, nenes és hora de llevar-se! Plou, i són llevants, tenim pluja per dies!

Com pots veure el teu record és ben viu, mama, com si encara fossis entre nosaltres! Per això sé que des d’allà on siguis continues vetllant per tots!

 

Maria Dolors Majoral i Tort
Novembre del 2014



Uns dies a Mallorca amb l’Imserso.

novembre 25th, 2014

Aquesta setmana hem gaudit d’un viatge cultural a Mallorca organitzat per l’Imserso. Com que en Joan es va jubilar als 60 anys i jo en tenia 57, ja n’hem fruit uns quants, i he de dir que, si sempre havíem quedat contents dels allotjaments i el tracte personal, enguany, l’hotel l’Uabay Mar i Cel ha superat les perspectives.

Ens van sorprendre molt agradablement amb l’obsequi de dos pastissets que ens van pujar a l’habitació amb motiu de l’aniversari d’en Joan. Per cert, boníssims! Tot i que la gesta deu ser norma de l’establiment vam agrair el detall i per això els dono públicament les gràcies.

Els viatges culturals es diferencien dels altres en què cada dia es fan excursions en les quals es visiten museus, els barris històrics de les ciutats, monuments, etc.. sempre acompanyats d’un guia que va narrant els fets reals del passat.

Érem més o menys 55 persones, totes de les contrades Gironines, i amb gustos afins, per això l’expedició va resultar ser una experiència agradable que ens va deixar molt bon gust de boca i ganes de repetir. Motiu per el qual,  ja en tenim un altre en perspectiva, si Déu vol,  pel mes de gener. Aquesta vegada però amb categoria ordinària que vol dir; comprar excursions o espavilar-te pel teu compte, que és el què solem fer nosaltres contractant un cotxe de lloguer i visitant el què més ens atrau de la comarca.

Maria Dolors Majoral i Tort.

Bescanó, novembre de 2014.



Les figures ornamentals dels jardins i places.

novembre 14th, 2014

Els carrers, places i jardins dels pobles i ciutats d’arreu del món solen adornar-se amb estàtues que normalment evoquen les gestes de personatges històrics. Massa sovint però, aquestes figures ens recorden persones no gaire honorables que més valdria oblidar: dictadors, reis que han explotat al poble, herois de guerra amb les mans tacades de sang, etc.

Per això em satisfà la tendència que últimament, voltant un xic endevino, d’homenejar gent senzilla representada en escenes quotidianes d’antany, que van formar part del dia a dia dels nostres pretèrits i que corrien el risc de ser oblidades. Celebro doncs aquestes iniciatives, ja que seria una llàstima que ens descuidéssim d’allà on venim.

Monuments erigits als treballadors de les mines, als pagesos, dones adreçant-se al safareig públic amb un cubell de roba per rentar-la. Gent que amb cistells s’apropa als mercat, en fi, records per tots i cada una de les escenes interpretades pels qui ens van precedir.

Tanmateix,  sembla que  s’han adonat,- ja els ha costat,- que els vertaders protagonistes de la història no són d’aquells de qui es parla tant, sinó dels homes i dones de bona voluntat que amb penes i treballs han protagonitzat la vida de cada dia,  sense grans gestes,  és cert, però sobremuntant, jorn a jorn, les dificultats que els van suposar  les pedres que es van anar trobant pel camí.

Si ho pensem bé,  enguany , a pesar de l’època difícil que estem travessant, vivim molt bé.  En general la qualitat de vida ha millorat molt en els últims 50 anys. Els aparells robotitzats, computadores,  i maquinaria,  han ajudat molt a que el nostre dia a dia sigui més fàcil.  És de rigor doncs, que ens recordem dels obstacles que van haver de superar aquells que ens van precedir .  Per això aplaudeixo aquestes figures que els evoquen,  i cada cop que en veig una,  no em puc estar de fotografiar-me al seu costat …

Maria Dolors Majoral i Tort.

Bescanó novembre del 2014.



LA JOIA DE PODER VOTAR

novembre 11th, 2014

LA JOIA DE PODER VOTAR.

Visc molt a prop de l’Institut, potser a uns 50 metres, per això des de les nou del mati gaudeixo de l’ambient de festa d’aquest dia tan simbòlic pels catalans. En un poble tan quiet com Bescanó el tragí que avui protagonitzem els seus habitats quedarà imprès a la història: Jovenalla, parelles amb fills petits, persones de mitjana edat, i fins i tot els avis que necessiten recolzar-se en un bastó. Tothom, tothom a votar…

Quan amb en Joan ens hem apropat a la fita per exercir el nostre dret a vot, hem pogut copsar la commoció que es palpava a l’entorn. En un llogarret on els veïns ens coneixem gairebé tots, era tangible l’emoció que ens embargava i que exterioritzàvem amb un somriure de orella a orella que, alhora expressava, la satisfacció que no podíem amagar : Ho hem aconseguit!!

Quina lliçó estem donant al món, però sobre tot a Espanya!!! I quin exemple de civisme!!!

Si el món fos català s’acabarien les guerres. Tan de bo!

Vull compartir amb tots els meus compatriotes l’orgull de ser catalans i el privilegi de pertànyer a una nació petita però excepcional!

VISCA CATALUNYA LLIURE !

Maria Dolors Majoral i Tort

Històric 9 de novembre de 2014

L’AIGUA FONT DE VIDA.

novembre 8th, 2014

Darrera els vidres contemplo la pluja que cau compassadament i penso en la sort que tinc, que tenim tots aquells que, des de la comoditat d’una llar som espectadors d’aquest fenomen meteorològic tan necessari per preservar la natura i la pròpia vida.

En l’anomenat primer món, sovint ens queixem quan plou massa dies seguits, jo la primera, ho reconec. Per desgràcia no ens aturem a pensar en el bé de Déu que representa aquesta aigua que es desprèn del cel i, com si fos un miracle rega la terra, omple els rius, i fa rajar les fonts . Decididament, no donem a aquest líquid preuat la importància que té.

Penso en la pobre gent que, per subsistir, cada dia han de fer kilòmetres per proveir-se d’una aigua fangosa, sovint contaminada, que els enverina el cos amb tota classe de malures.

Què fàcil resulta obrir una aixeta perquè brolli aigua potable, freda o calenta, segons triem! Que afortunats que som! Però, en tenim consciència de la sort que tenim? Sincerament, crec que no!

Segurament que si recapacitéssim una mica sobre la qüestió arribaríem a la conclusió de com en va afavorir la vida en el moment de néixer. Pensem-hi!

Maria Dolors Majoral Tort

Bescanó novembre del 2014

VOTACIÓ HISTÒRICA DELS CATALANS

novembre 8th, 2014

Pels qui estimem Catalunya de debò, aquesta setmana és una setmana de nervis, de neguit, però també de molta il·lusió. Ja sé que diuen que el sondeig de diumenge no té la força de la legalitat vigent, tant se val, perquè el legitima la voluntat i el poder d’un poble cansat de vexacions, que anhela la llibertat per sobre de tot, des que el primer Borbó de l’estat espanyol, per cert anomenat FELIP, va derogar la sobirania d’aquesta Nació treballadora i tranquil·la que només desitja viure en pau del seu propi peculi. Quin mal hi ha en això?

És clar que no n’hi ha cap de mal, però si l’interès de bona part la nació veïna, que sempre ens ha tractat amb desdeny, a continuar visquen a costa dels altres. D’això ells en diuen solidaritat, jo en dic cara dura, ja que ningú els priva d’espavilar-se i treballar com ens ha tocat fer als catalans.

Per això, i milions de motius més, hem d’anar a votar tots, deixant palès davant del món sencer, el desig d’una nació que somnia tornar a ser sobirana.

JO VOTARÉ SI SI, I TU? Només falten tres dies.

Maria Dolors Majoral i Tort

6 de novembre de 2014

    Totes les entrades
    novembre 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « oct.   des. »
     12
    3456789
    10111213141516
    17181920212223
    24252627282930