LES MEVES TRIFULGUES AMB LA CALOR.

agost 22nd, 2014

 

 

 

LES MEVES TRIFULGUES AMB LA CALOR:

 

Diuen que els nascuts sota el signe de Verge som molt meticulosos, i encara que personalment no crec en l’horòscop, he de reconèixer que en el meu cas hi ha quelcom de veritat en l’afirmació.

Tot i ser conscient del tedi de la quotidianitat, no m’agraden els dies que són diferents dels altres, per la qual cosa és evident que l’estiu no és la meva estació predilecta.

Mai hem estat bones amigues la calor i jo, però a mesura que passen els anys suporto menys aquest fenomen meteorològic que em desgavella de tal manera fins al punt d’anul·lar-me la voluntat.

M’aixeco cansada amb ganes de no fer res i els dies em semblen llargs i pesats.

Trobo a faltar els crits de les criatures quan entren a l’escola, molt a prop de casa meva. M’entristeix veure les botigues amb el rètol” tancat per vacances”.

I tampoc m’agrada l’absència de la majoria de gent que normalment omplen els carrers i places dels pobles i les ciutats.

Els llogarrets costaners on la gent gaudeix de la platja tenen el seu encant, ho reconec, però, com que sóc signe de terra, el mar no s’ha fet per mi, i tampoc les piscines.

La televisió emet programes que hem vist i tornat a veure. La programació estival de la ràdio de vegades és amena, però com que sé que no és l’habitual m’omple de malenconia.

També les Festes Majors dels pobles se celebren en aquestes dates d’estiu. Actualment, molta gent passa d’aquestes formalitats, jo mateixa. Però són moltes les famílies, sobretot als pobles, que segueixen la tradició, i això vol dir: convidats, que equival a moltes hores de cuina per preparar el dinar i quedar bé, sobretot quedar bé. Després de l’àpat, en què no hi falta de res, ens visita la mandra i ens tempta d’ anar a reposar una estona, però no pot ser. Hom s’ha d’arreglar per anar al concert i després al ball.

Encara que sortim de la dutxa, l’esforç de vestir-se representa tornar a suar, per anar a seure en una cadira incòmoda en el local on els músics ens adeliten amb el seu espectacle. El poble enter s’aplega per escoltar el recital, uns al costat dels altres, amb files llargues mentre la calor fa de les seves, i la gent es defensa amb allò el que té a la mà: Un ventall, el programa de la festa etc.

En fi, això també forma part de l’estiu. Enguany, a més, ens ha tingut entretinguts la confessió de Jordi Pujol, que ha fet públic el que tots sabíem, però ens fèiem l’orni. I fins ens ha commogut la imatge de dos vellets als qui els periodistes dolents no han parat d’importunar en la seva casa d’estiu del poblet de Queralbs.

Vivim ja les últimes setmanes d’agost i jo respiro pensant que pel setembre tot tornarà al seu lloc, aviat parlarem de l’estiu en pretèrit i gaudiré de la rutina de sempre, per bé que aquest any se’ns presenta una tardor engrescadora: el 9 de novembre: VOTAREM. Oi que sí que votarem?

 

M. Dolors Majoral i Tort

Bescanó, agost del 2014.

 

 

 



LA MEVA DEPRESSIÓ I EL RECORD DE L’ÀVIA

agost 2nd, 2014

 

 

LA MEVA DEPRESSIÓ I EL RECORD DE L’ÀVIA.

 

 

La depressió: vella companya de viatge que fa molts anys és al meu costat. Normalment passa desapercebuda, però de tant en tant li agrada recordar que segueix a prop meu.

No tinc cap dret a queixar-me de la vida que m’ha tocat viure, ans al contrari, a la balança de la meva existència pesen molt més les experiències positives que no pas les negatives. Però com que res no és perfecte, el meu caràcter depressiu a vegades em juga males passades. També he de dir, però, que sovint tinc bon humor i sé gaudir de les coses bones amb les quals em sorprèn la vida. A més, quan em visita la “depre”, cada vegada més espaiadament, com que som velles conegudes, la convivència es fa més suportable.

Així, des de fa uns dies, el meu estat d’ànim no és òptim i aquest matí quan m’he llevat era pèssim. Per això en Joan, que em coneix més que ningú, ho ha notat de seguida i m’ha proposat anar a fer un tomb. L’he seguit sense protestar ni preguntar on anàvem però de seguida he sabut que ens adreçàvem al meu poble.

El meravellós espectacle que ofereix la natura produeix en mi un efecte balsàmic i fa que m’oblidi de les cabòries, sovint no justificades, ja que quan tinc la moral baixa tendeixo a imaginar entrebancs que per sort mai no acaben passant. La bellesa natural que ofereixen les Guilleries amb el Montseny al fons, doncs, han mitigat la meva angoixa.

Sempre m’ha encantat cantar i quan anem en cotxe posem la música que ens agrada i que jo acompanyo amb els meus cants, amb més bona intenció que no pas traça, tot s’ha de dir. Avui, però, encara que en Joan ha buscat les meves preferides el meu tarannà no estava per cantar.

Així que hem arribat al poble el pensament se n’ha anat amb l’àvia i he demanat a en Joan que em portés al cementiri.

Davant el nínxol que aixopluga les restes de bona part de la meva antiga genealogia materna, i sobretot els teus, iaia, m’han vingut al pensament les vegades que de menuda t’havia vist en el mateix lloc que jo ara trepitjava, resant per l’avi i pels passats, juntament amb les teves tres filles, en la diada de Tots Sants. Però jo no he resat, iaia, perquè sincerament no crec que ningú escolti al altre costat. En canvi, he parlat amb tu sense paraules, només amb el pensament, i t’he demanat que m’ajudessis a salvar l’escull que em priva de la claror quan estic deprimida , igual que de menuda demanava la teva intercessió davant la mama quan feia alguna trapelleria. Mai no em vas deixar a l’estacada!

M’hauria agradat assentar-me a terra a nivell de nínxol i plorar sobre la teva falda. Plorar, sí, plorar molt, i vessar totes les llàgrimes que porto acumulades i que no he pogut treure d’ençà de la mort de la mare. Ja no sé plorar !

Després he passat per totes les sepultures de parents i coneguts i sense adonar-me’n he anat agafant força.

Hem dinat amb en Joan i tornant cap a casa m’he adonat que, sense voler, tata-rajava les cançons que emetia l’aparell de so. Bona senyal!

Així que he arribat m’he posat a escriure les sensacions viscudes aquest matí, en què t’he sentit tant a prop com quan era menuda i dormia amb tu, al mateix llit.

 

Penso que he tingut molta sort d’haver estat la teva néta i per això sempre seràs per mi, junt amb la mare, la teva filla, el meu referent.

 

M. Dolors Majoral Tort

 

 

 

 

 

 



    Totes les entrades
    agost 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « jul.   set. »
     123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    25262728293031