L’AFER PUJOL

juliol 30th, 2014

Jo crec que la majoria de gent s’estalviaria de pagar impostos per l’herència rebuda dels pares, sovint, encara que no és el cas d’en Pujol, estalvis fets d’euro amb euro per deixar quelcom als fills. Després, resulta que de l’herència sigui modesta o no, una part és per llei del fisc, i sobre espanyol. A la majoria ens reca que dels sacrificis dels pares se n’aprofitin quatre galifardeus que no els ha fet falta economitzar mai perquè s’han nodrit dels altres. Per això vull pensar que el què ha fet en Pujol és només amagar els diners del pare, tot i que em dol la falta de solidaritat amb aquells que no podem amagar res. Però per desgràcia no les tinc totes i em fa por assebantar-me que aquest afer amagui quelcom més. Parlem del 3%, potser?



MOSTAR SEGONA CIUTAT DE BÒSNIA HERZEGOVINA.

juliol 27th, 2014

La ciutat de Mostar és la segona de Bosnia i Herzegovina i va ser molt castigada durant la guerra que va dividir l’antiga Iugoslàvia. El casc antic de la ciutat és la part més interessant i també la més visitada  pels turistes, on s’ubica el famós Pont Vell (Stari Most), símbol de l’época otomana. El 9 de novembre de 1993 durant la guerra dels Balcans va ser bombardajat i destruït. Posteriorment , la Unesco va pagar la reconstrucció que es va fer seguint els passos dels antics arquitectes turcs. El pont emblema de la reconciliació entre les cultures croata i musulmana està envoltat de carrerons mediavals empedrats, estres, i costeruts, també reconstruits després de la guerra. És una delicia perdres per aquets carrers plens de botiguetes d’artesania que fan la delícia del turista, tot i que s’ha d’anar en compte, ja que l’empadrat és tan llimat que patina. Mostar és una ciutat bilingüe dividida per el riu Neretva, els croates viuen a la part occidental i els musulmans a l’oriental. La vaig visitar l’any 2012 en un viatge a Croàcia i em va encantar. Tot el casc antic és Patrimoni de la Humanitat des d’el 2005.



VISITA A SANT MIQUEL DE CUIXÀ

juliol 20th, 2014

Abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà. Ubicada al peu del Canigó en la comuna de Cadalet al sud-est de França. Va ser en la seva època un dels centres cultural de la Catalunya feudal, sobretot en el temps dels Abats Garin i Oliba. E… Mostra’n més…
Foto: Abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà. Ubicada al peu del Canigó en la comuna de Cadalet al sud-est de França. Va ser en la seva època un dels centres cultural de la Catalunya feudal, sobretot en el temps dels Abats Garin i Oliba. El Monestir comptava amb els beneficis dels comptes de Cerdanya -Conflent sota el domini de Guifre el Pilós compte de Barcelona. L’esglesia de Sant Miquel de Cuixà és un dels exponents més importants del pre-romànic català.



ELS CAMPS DE LA MORT.

juliol 12th, 2014

 

ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ O D’EXTERMINI.

Fa quatre anys, quan vaig tenir ocasió de visitar el camp nazi d’Auschwitz a Polònia em vaig fer una promesa a mi mateixa: Mai més en trepitjaria cap altre. No em va agradar la reacció que vaig experimentar. Passejant pel recinte avui convertit en museu vaig ser incapaç de sentir la més mínima compassió per les explicacions d’horror que a través d’un auricular arribaven a la meva oïda. Ni les càmeres de gas, ni els forns crematoris, res em feia reaccionar, tan sols em va impressionar la poca intimitat de què gaudien els deportats a l’hora d’usar les latrines.

Els carrers del recinte són plens d’arbres, les fulles dels quals, en l’època que jo hi vaig anar, vestien d’un verd preciós i es movien al ritme d’un oreig gairebé imperceptible, calmós i relaxant. Dins el clos tot i estar ple de visitants hi havia un silenci sepulcral que ningú interrompia per respecte al patiment humà que no fa tants anys s’ hi va viure. I això és molt curiós perquè ningú dóna cap consigna, simplement surt de cadascun dels que trepitgen el sòl on tantes persones van patir-hi i moltes d’elles hi van deixar la vida. Repeteixo que no vaig sentir horror ni aversió, tot el contrari, vaig experimentar una pau total i absoluta seguida d’un benestar que poques vegades he sentit. I això em va espantar.

És com si l’esperit de patiment de la bona gent que va passar pel camp volgués estalviar al visitant (al menys en el meu cas) percebre el terror que ells mateixos van patir, i, a canvi, li encomanessin la pau de la qual de ben segur, a hores d’ara gaudeixen.

Posteriorment vaig tenir ocasió de llegir un llibre escrit per un jueu italià que per la seva desgràcia va patir en pròpia pell el terror d’Auchwitz, i em va tranquil·litzar moltíssim, tampoc ell va sentir res al trepitjar el camp de l’horror. Simplement no era el mateix decorat.

Però com que les persones solem entrebancar-nos més d’una vegada amb la mateixa pedra, servidora va reincidir, i amb motiu d’una petita escapada a Berlín vaig tornar a trepitjar un camp que devia ser l’infern a la terra per la pobra gent que el va patir: El camp de treball i posteriorment d’extermini de Sachenhausen.

Aquesta vegada, però, la percepció va ser molt diferent. Vam tenir la sort de trobar un guia apassionat pel tema que ens va encomanar la seva passió i podríem dir que ens va fer sentir, encara que fos virtualment, l’aversió patida per tanta gent durant els cinc anys de guerra.

Vam seure en un banc en el que els deportats s’havien assegut, vam recolzar-nos en la taula on ells havien begut un líquid brut que en deien sopa. Vam tocar les lliteres en què s’amuntegaven els cossos llassats pel treball, els càstigs, i la desnutrició. Per fortuna nosaltres només érem allà per testimoniar uns fets que mai haurien d’haver ocorregut , però la visita ens va donar una visió més propera de la tragèdia que va significar l’holocaust.

Penso que no estaria de més, ara que el món està tant trastornat per circumstàncies que s’assemblen molt a les dels anys anteriors a la 2a. Guerra mundial, que al menys un cop,  tothom passes per algun camp de l’horror.  Segur que els ànims es calmarien.

Maria Dolors Majoral Tort

 

    Totes les entrades
    juliol 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « juny   ag. »
     123456
    78910111213
    14151617181920
    21222324252627
    28293031