ÚLTIM DIA DE MARÇ

març 30th, 2014

El març ens abandona amb una pluja fina que fa les delícies de la terra, la qual ens mostrarà el seu agraïment d’aquí a uns dies quant l’esclat de verd de camps, prats i jardins arribi al zenit. Llavors el goig que sentirem contemplant tanta bellesa ens farà oblidar el diumenge gris viscut darrera els vidres.



aniversari de la mort del meu pare

març 29th, 2014

Avui fa quatre anys que ens vas deixar pare. Allà on siguis reposa en pau, dret ben merescut que et vas guanyar a pols en vida.

Aquí et continuem estimant !!!



DIA D’ESBARJO A BARCELONA

març 25th, 2014

Jo diria que avui en dia la majoria de jubilats sabem agafar-nos la vida amb molta filosofia i conscients que hem d’aprofitar-la. Gairebé tots amb alguna xacra de salut, això sí, però que els medicaments ens ajuden a mitigar.

A molts ens encanta viatjar, per això intentem que no se’ns escapin les ocasions que se’ns presenten i tenim a l’abast.

Així dissabte dia 14 en una de les excursions que de tant en tant organitza el casal d’avis de Bescanó vam adreçar-nos al Cap i Casal de Catalunya: Barcelona

Aquesta vegada només érem quinze persones i vam viatjar amb un mini-bus. El fet d’ estar molt més pròxims els uns amb els altres va propiciar que tothom participés en les converses desenvolupades durant el camí. Vam riure molt, i, la veritat, el viatge es va fer curtíssim.

Seguint el programa establert, per cert molt ben preparat i encertat, en Joan (el xofer que habitualment ens porta), ens va apropar a Sant Gervasi on s’ubica l’objectiu del nostre destí: la torre Bellesguard dissenyada per el geni català Antoni Gaudi.

Després de fer un mos en una cafeteria propera vam entrar al jardins que envolten la fantàstica residència. Allà en esperava un guia molt competent. Un gran professional que va saber transmetre’ns a tots,  un xic de la passió que mostrava per la crònica que ens contava . Els seus comentaris carregats d’emotivitat ens anaven descobrint el temperament d’aquest gran home que va ser Gaudí. També ens va fer partíceps d’una part important de la història del nostre petit País.

Bellesguard ha estat testimoni de fets rellevants de la història de Catalunya des de el segle XV. On s’alça el fantàstic edifici s’han trobat restes de l’època romana que sembla que indiquen haver estat lloc idíl·lic o de plaer (“locus amoenus”), per l’abundor d’aigua potable i ubicació estratègica.

A l’entrada del jardí hi ha una petita edificació quadrada sense sostre que cal tenir en compte,  ja que algunes de les pedres de la seva construcció són les úniques restes d’un antic casal  fortificat medieval molt important per la història de Catalunya, ja que Martí l’Humà hi va passar els últims anys de la seva vida, aconsellat per Bernat Metge que tenia cura de la seva salut, força minvada, a més de ser el seu cronista. Recordem que Martí l’Humà va ser l’últim rei del “Casal de Barcelona”. Casal que va lligat al naixement, consolidació i expansió de la nació catalana. El va fundar, el segle IX, Guifrè el Pelós, i es va extingir el 31 de març de 1410 amb el decés de Martí l’Humà.

Va ser en aquest castell on  el Rei Martí va rebre la notícia de l’òbit del seu fill: Martí el Jove, fet que va precipitar el casament de l’Humà amb Margarida de Prades per tal d’engendrar un nou hereu. La cerimònia la va celebrar en el mateix edifici BenedicteXIII, més conegut per Papa Luna, a més de Vicenç Ferrer. Però tot va ser inútil, el fill no vingué i el rei va morir sense hereu per substituir-lo. Després de malentesos i divisions entre  catalans el compromís de Casp va entronitzar Ferran d’Antequera. La corona catalano-aragonesa passava d’aquesta manera a mans castellanes. Les conseqüències encara les paguem.

Després de la mort del Rei Martí  el casal es va abandonar i el temps l’enrunà. Sols les  poques pedres  esmentades  resten  com a testimoni d’aquesta part de la història del nostre país.

En el segle XVII les ruïnes d’aquest palau decadent, separat de les muralles de la ciutat comtal per unes quatre hores de camí va ser refugi de Joan Sala i Ferrer conegut com Serrallonga. El famós bandoler utilitzava el poc que quedava de l’edificació per amagar-se en les seves incursions a Barcelona. La relació entre Bellesguard i Serrallonga és un misteri de difícil documentar. El cas és que els veïns de Sant Gervasi sempre han relacionat Bellesguard com “el castell d’en Serrallonga”.

És a principi del segle XX concretament l’any 1900 quan Maria Saguès, vídua de Jaume Figueres encarrega a Gaudí la construcció d’una residència d’estiu. A l’arquitecte el captiva la història de la finca i es deixa portar per la inspiració del passat medieval i el rastre de Martí l’Humà i crea una obra màgica i única (segons alguns historiadors), un homenatge a Catalunya i a la catalanitat de la qual ell n’era part. Segons diuen aquesta construcció va portar a la ruïna a la Sra. Sagués que optà per acomiadar Gaudí a les acaballes de l’obra. Sembla que algun dels deixebles del mestre va acabar la construcció.

Durant la guerra del 1936 Bellesguard va fer les funcions d’orfenat. Els hiverns eren freds i la canalla s’havia d’escalfar per això no van dubtar en cremar els mobles originals que havia dissenyat Gaudí, per usar-los com a combustió. Al meu entendre una pèrdua irreparable que només es justifica per la situació de la quitxalla.

Lluís Guilera Molas va comprar l’immoble l’any 1945 i es van fer les remodelacions pertinents per convertir l’edifici en un hospital de l’estil de Sant Pau. Guilera va ser un oncòleg de molt prestigi que va treballar amb eminències com Santiago Ramon i Cajal i el matrimoni Curi. En aquella època Bellesguard va esdevenir una clínica pionera en el tractament contra el càncer. Més tard, el fill de Lluís Guilera que era ginecòleg va convertir l’hospital en una clínica d’obstetrícia i parts, fins l’any 1979. Hi ha molts barcelonins nascuts a Bellasguard.

Actualment l’edificació ha tornat a l’ús pel qual va ser dissenyada: Aixopluc habitual dels seus propietaris que són,  ni més ni menys,  els descendents del famós oncòleg.

Després d’aquesta mica de història intentaré narrar les meves modestes impressions. Encara que, què puc dir jo de tanta grandesa ? Simplement que davant d’aquesta meravella em sento petita, petita, però agraïda a aquest erudit arquitecte que  ens va fer a tots els catalans hereus d’un  inigualable patrimoni de prestigi mundial. Quin goig contemplar la seva obra !

Acabada la visita a Bellesguard vam pujar al mini-bus que va conduir-nos al centre de Barcelona. En Joan ens va portar a fer un recorregut turístic per els llocs més rellevants de la ciutat. Així es va adreçar a l’hospital de Sant Pau que feien jornades de portes obertes. La intenció era visitar-lo, però va ser impossible, tal era la cua de gent per entrar a veure’l.  Res però, ens va impedir contemplar per fora el singular edifici també modernista del reusenc Domènech i Montaner, un altre portent de l’arquitectura catalana. Així vam admirar Sant Pau, i encara que només fos de passada va calar en el nostre modest esperit la colossal saviesa d’aquest altre geni de l’arquitectura.

Passeig de Gràcia, Sagrada Família, monument a Colom etc. Després vam sortir de Barcelona per encaminar-nos a Vallirana on teníem una cita amb el dinar. Pel camí comentàvem la situació de les torretes, moltes assentades sobre pilars a les faldes d’unes muntanyes, que se’ns mostraven plenes d’edificacions.

En el Restaurant tipus “bufet lliure” tothom va menjar el que va voler i més encara. Durant el camí de tornada a Barcelona amb la panxa plena la gent comentava que trobava a faltar la típica becaina que per la condició de jubilats ens podem permetre cada dia. Ben aviat però, ens va passar la nyonya, ja que en Joan ens va conduir a Montjuïc. En aquesta mítica muntanya, al castell de la qual, va morir assassinat el President Companys, s’hi respirava una calma festiva. La gent estirada per la gespa, passejant,  o assegut en una terrassa gaudia de l’esplendor del dia assolellat que se’ns oferia a les acaballes de l’hivern. Des del mirador vam poder contemplar un cop més la grandesa de la ciutat comtal estesa als nostres peus, i la immensitat d’aquest Mediterrani que la fet famosa.

Després varem adreçar-nos al museu de la xocolata on teníem concertada visita. Vam escoltar les explicacions que sobre el cacau ens va fer una guia,  i vam ser testimonis de verdaderes obres d’art fetes amb aquest aliment tan saborós. Al meu entendre mereix menció especial una escultura fantàstica copia de “La Pietat”de Miquel Àngel. Acabada la visita, que va ser molt dolça, ens vam donar el gust de paladejar una tassa de xocolata desfeta que ens va acabar d’ensucrar la tarda.

I  es va fer hora de tornar a casa. El dia se’ns havia fet curt però prolífic . El camí de tornada també va ser distret i vam arribar a Bescanó una mica cansats però contents i amb ganes de tornar-hi. Ah! i un xic més culturitzats amb tot el que ens havien explicat.

 

Dolors Majoral i Tort

 

 

La petita crònica sobre Bellesguard l’he basada en les explicacions que ens va fer el guia i corroborada per articles baixats d’internet.

 

 



    Totes les entrades
    març 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.   abr. »
     12
    3456789
    10111213141516
    17181920212223
    24252627282930
    31