11 DE SETEMBRE DE 2013

setembre 11th, 2013

Després de tres segles de submissió i espoli, avui Catalunya, comença a veure la llum.

Conscient de la sort de poder viure una Diada que els futurs catalans estudiaran en la història com el principi de la fi d’un mal son. Junyits a un estat espanyol que ens ha privat de les nostres llibertats com a poble, i ens ha obligat a viure de les seves deixalles després de robar-nos-ho tot.

Per això vull estrènyer, simbòlicament, les mans de tots, i totes, com ho faré aquesta tarda, amb molt de gust, amb els companys de viatge que em toquin en sort en la via per la llibertat.

FELIÇ DIADA HISTÒRICA DE L’11 DE SETEMBRE

Dolors.



Les Olimpíades de Madrid 2020

setembre 8th, 2013

Vull expressar la meva solidaritat a  tots els esportistes i gent de bona voluntat que havien posat les seves esperances en les Olimpíades Madrid 2020, és només per ells que em sap greu la derrota tan aplastant que els ha caigut a sobre.

Però tornant a la realitat, em pregunto: De veritat els espanyols no saben el concepte que arreu del món tenen d’ Espanya ? O  és que no ho volen saber ? I tampoc s’han preguntat mai, per què ?

Doncs és ben senzill,    han d’  assumir que el govern que va sortir de les urnes amb majoria absoluta  és la riota de  la resta del planeta.  Encapçalat per un President,    gens preparat pel càrrec, que ni tan sols sap expressar-se en anglès. Tancat en ell mateix i  incapaç de reflectir cap emoció . Amb fòbia a que li facin preguntes, que diu mentides amb la mateixa cara que si fossin veritats, i a més, es queda tant ampla. Envoltat d’una colla de ministres corruptes com ell mateix, a més de mediocres. Ah! això sí,   encantats d’haver-se conegut…

Què es pot dir d’un país, les entitats bancaries del qual, han hagut de ser rescatades  i que té un dels aturs més alts d’ Europa, amb diferència. I  un dels seus ministres,  amb cara de rata,  s’atreveix a dir que Espanya va tan bé,  que hauria de ser  mirall per la resta del món.  Patètic !  Entretant,  el que es va inventar l’acudit de voler espanyolitzar als catalans,  conegut com Wert,  s’ha tret de la butxaca una llei que deixarà a molts estudiants, faltats de recursos,  fora de la Universitat. Vergonyant !

De la monarquia,  l’ única que se’n salva al meu entendre, és la reina,  que  paga amb la penitència el pecat d’haver-se casat amb un Borbó. A més, ho porta amb prou dignitat, tot s’ha de dir.  Per això no és gens estrany que així que pot,  s’escapi a l’estranger (jo també ho faria).

Un rei,  caçador  d’elefants, i  amb amants escampades  arreu. Encapritxat els últims anys d’una tal Corina,  a  qui fins i tot, li havia arranjat una torreta que pagàvem entre tots. A més, se li atribueix una fortuna que ningú entén  com l’ha fet.  Gendres corruptes,  filles  una mica curtes que no saben  d’ on treuen els diners els marits.

I de  l’hereu, casat amb una periodista que considera  que regnar és com anar a l’oficina de vuit  a quinze,  i amb vacances pagades. Què en diré ? Crec que és més intel·ligent que son pare,  però això tampoc costa gaire, i,  francament, si  no s’ho guanya a pols,   encara que no sóc bruixa,  l’hi auguro un futur molt  negre. Ah !  i que vagi en compte, ja que últimament hi ha veus que asseguren haver-lo vist  en platges paradisíaques acompanyat d’una nuvieta d’ antany,  procedent d’  on brilla el sol de la  mitja nit,  i de la qual es diu,  que l’havia tingut profundament enamorat.

I podria seguir amb els sobres d’en Barcenas, per exemple, però me’n canso. Només dedicaré unes lletres a l’alcaldessa de Madrid, Sra. Anna Botella, triada a dit pel seu partit de govern municipal,  sense cap vot que la recolzi. Amb l’únic mèrit d’estar casada amb un ex-president del Govern del PP, precisament,  aquell que ens va fer entrar a la guerra de l’Irak, amb les circumstàncies conseqüents,  que molts van pagar amb la seva vida  . També va ser l’impulsor de la llei del sòl,  que  acabaria, anys més tard, amb la bombolla immobiliaria.

Segons la Sra. Botella, un dels atractius de Madrid del qual podrien gaudir els assistents a les Olimpíades 2020 si s’haguessin celebrat a la capital del regne, era anar a  prendre un cafè amb llet a la Plaça Major, a més, ho va voler  dir en anglès, tant malament,  que el personal no es podia aguantar el riure.

– Doncs no,  alcaldessa de Madrid ,  amb el castellà  no n’hi ha prou. Ja sabem que després del mandarin, l’espanyol és l’idioma més parlat del planeta. Però, ja veu,  l’anglès és més importat!  És per això,  que  les persones  que ostenten un càrrec públic com vostè,  l’haurien  de dominar si no volen fer el ridícul. Ah!  i permeti’m  dir-li,  que, donada la meva condició de catalana, vinc tan poc que puc a la seva ciutat, això n’ obstant,   penso que té  força més atractius que el d’anar a prendre un simple cafè amb  llet encara que sigui a la Plaza Mayor-.

N’hi ha tants de  motius pels quals la resta de països no  tenen cap consideració vers  la nació espanyola,  que no m’estranya gens que la ciutat de Madrid no hagi estat nomenada.

També m’agradaria fer una reflexió. Els països, com més cultes i rics són,  més austers i humils es mostren. Per això no es confia en els prepotents i orgullosos,  que,  a més a més,  són pobres i no ho volen reconèixer.

És cert que  a l’hora de decidir les vacances molts estrangers trien Espanya,  hi fan molt bé , perquè,  en conjunt,  és preciosa:  Mar i muntanya, paisatges fabulosos,  pobles encantadors, ciutats importants. Monuments i museus. Bona gastronomia, i un clima espectacular. A més de   preus assequibles. Aquí s’ho passen bé,  i tant! Però tot i així,  res no els fa canviar el concepte que tenen  dels espanyols, dels quals  pensen,  que es passen la vida de festa en festa, a més de fer migdiada, ballar flamenc,  i martiritzar als toros.  És la imatge que se’ls ha venut,  i encara que no sigui real en tots el casos , ells contemplen aquest retrat !

Només   un Govern   amb credibilitat, seriós i responsable  que treballi en el sentit de fer d’Espanya una nació fiadora i gens arrogant,   podria fer  canviar les coses.  Però on és aquest Govern? Jo,  per més que el busco,  no el trobo!

 

 

 

 

 

 



DIADA HISTÒRICA DE L’11 DE SETEMBRE

setembre 8th, 2013

Falten tres dies per la diada i jo estic molt nerviosa. Ens hi juguem tant !

La meva família tant per part de pare com de mare és catalana des de la nit del temps. A casa no s’ha parlat mai cap llengua que no fos la nostra, i sobretot, tant els encestres com els presents hem portat Catalunya dins del cor. I amb quin orgull!!

Des de fa segles els que estimem Catalunya rebem pals per tots costats. Vivim amb la por de ser aniquilats pels gegants que ens envolten, i certament això no és viure.

Recordo com si fos ara  l’any 1975,  en el qual  va morir el dictador. Vam creure,  pobres il·lusos, que recuperant la Generalitat les coses canviarien pels habitants d’aquest país, tant petit en extensió, però tan gran en quan a sentiments de les seves gents.   Que  errats  estàvem ! No vam saber preveure que Franco havia deixat un legat a tots els governs que vindrien rera seu,  encara que s ‘auto-anomenessin democràtics:   no deixar respirar als catalans. I a fe que ho han complert ! I aquest raonament,  serveix tant pels  partits que es fan dir d’esquerres com els de dretes.  Entre ells es matarien si poguessin, però quan es tracta de mortificar a Catalunya es posen d’acord de seguida. Per què ? Què els hi hem fet ?

Els anys 60 i 70 del passat segle vam acollir amb generositat milers i milers immigrants vinguts d’arreu d’ Espanya. Aquí van trobar feina i van poder recuperar-se de la vida miserable  que per falta de mitjans,  havien dut a la regió d’origen. A l’hora que  amb el seu  treball  ajudaven  Catalunya a fer-se més pròspera.  Per sort,  algunes d’aquestes famílies, avui són tant catalanes  com els que hem nascut aquí. I els  dic de  tot  cor:  Benvinguts !

Però també ni ha d’altres que no s’han volgut integrar mai,  sembla,  que entre nosaltres no s’hi troben bé.  No retornen als seus origens  perquè no hi veuen futur. En canvi,  fan el què poden per mortificar el poble que un dia els va acollir sense posar-los traves. I això té un nom : Desagraïts !  i d’aquests, l’infern n’és ple, segons l’aforisme català !

Hem pagat  i paguem,  encara que sigui de mala gana,  els Impostos que ens  exigeix  el Govern Central . Sovint, han servit per afavorir regions pobres de l’Estat. I,  oh ! miracle ! ara resulta,  que  tot i vivint de subvencions, la seva qualitat de vida és superior a la nostra, que ens matem treballant, el qui té la sort de tenir feina,   per pagar els peatges que ens requereix  Espanya,  mentre ens anem empobrint dia a dia.  I  no parlem  de les infraestructures que s’han construït arreu de les autonomies espanyoles, moltes d’ elles innecessàries, entretant,  les de Catalunya,  són cada cop més obsoletes,  fet que no ens ajuda gens a sortir de la gran crisis que patim des de fa anys.  Els espanyols d’això en diuen solidaritat. Jo en dic espoliació.

Per això crec que la Diada d’  enguany  és tant decisiva per acabar amb  totes les injustícies que hem patit al llarg del temps. La cadena humana ha de ser el principi del final de la nostra esclavitud. Tant de bo !!

Visca Catalunya lliure !!

 

 

 

 



    Totes les entrades
    setembre 2013
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « ag.   oct. »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    30