La credibilitat dels periodistes.

agost 29th, 2013
És una llàstima que molts joves acabats de sortir de la facultat de periodisme, segurament prou brillants, es trobin a l’atur. En canvi, mediocres, però molt mediocres, no parin de sortir a opinar en els mitjans de comunicació, encara que sigui en les cadenes privades.Entre d’altres: l’Alfonso Merlo, Isabel Durán però sobretot en Carlos Cuesta que sincerament, sembla que el títol de periodisme l’hagin tret en una tómbola. Si teniu una estona, escolteu-los, i us adonareu que no saben construir una sola frase sense atacar Catalunya o al PSOE. En canvi, defensen l’indefensable en el PP. A més, menteixen molt per distreu-re als seus seguidors de la realitat tant greu que amaga el partit dels seus amors.No és que vulgui atacar la dreta, Déu me’n guardi! El què he exposat serveix també per els defensors de l’esquerra, encara que la veritat, pel que he pogut sentir, m’ha semblat – hi deu haver de tot- que no són tan prosaics.

La opinió que jo tinc, és meva i prou, però sempre he cregut que els bons comunicadors són aquells que saben explicar les notícies amb objectivitat deixant a part el color de les seves tendències polítiques.

Hi ha professionals com la Pilar Rahola, que tots sabem que és independentista, però sap raonar com ningú la seva postura, a més ho fa mol bé, i quan ha calgut baixar del burro per donar la raó a qui la tenia, encara que fos un contrincant, ho ha fet. I això l’honora.



Un estiu molt carregós.

agost 19th, 2013

Com cada dia, aquest matí he sortit a caminar, però no sé per què,  avui , la calor m’ha atropellat més que d’altres vegades. He arribat a casa cansada i sense ganes de fer res. Aquest estiu se m’està fent mol llarg i pesat.

Aquests mesos de calor no han estat mai la meva estació predilecte, això n’ obstant, els  passava força bé. D’uns anys ençà però, trobo l’estiu molt carregós . També les festes de Nadal,  que temps enrere esperava amb devoció,  actualment són per mi malenconioses i tinc ganes que passin de pressa. Els anys no perdonen, i em dono compte,   gradualment,  que tot el què surt de la quotidianitat , com dies de festa, mesos de vacances etc.. repercuteix en el meu estat d’ànim..

El primer semestre de l’any quan els dies creixen fins arribar al zenit per Sant Joan,  són per mi,  els millors.   Les plantes  em donen vida i aquests mesos en que s’ha de preparar la terra, plantar, abonar, regar,  els trobo entretinguts i agradables. I no diguem quant esclata el colorit de les flors en arribar el mes de maig: llavors,  m’assec a l’ombra i contemplo el bé de Déu de marges i jardins plens de colors. I sóc feliç,  no em canso mai de mirar ! d’alguna manera carrego piles per afrontar el segon semestre que com he deixat palès: no em plau !

 

 

 



    Totes les entrades
    agost 2013
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « jul.   set. »
     1234
    567891011
    12131415161718
    19202122232425
    262728293031